13 de juliol de 2018

Ascensió al Mont Ventoux (Vaucluse-Provença-França)


Era el 26 d’abril de 1336 (calendari gregorià – 9 o 10 de maig actual) quan Petrarca va trepitjar el cim del mont Ventoux (Ventor en occità), acompanyat del seu germà Gherardo i dos criats. Des de sempre aquesta ascensió ha estat considerada com la primera del alpinisme i Petrarca el seu pare, ja que l’únic objectiu era el d’observar el paisatge des de dalt la muntanya, inspirat en un passatge de la Història de Roma, de Titus Livi.
Ha plogut molt des d’aquells temps. Ara una carretera asfaltada arriba al cim i és aprofitada per milers de persones a l’any per pujar fins al 1.912 metres d’altitud, això sense comptar les multituds que s’aglomeren als vorals quan el Tour de França hi decideix fer-hi passar una etapa.


L’itinerari seguit en aquesta ocasió comença al Chalet Reynard. Es tracta d’un antic refugi reconvertit en restaurant i centre d’acollida d’una petita estació d’esquí fundada al 1927. Aquest edifici es troba situat a una altitud de 1.420 metres sobre el nivell del mar i a la confluència de les carreteres RD 974 i RD 164. Durant l’hivern, l’accés des d’aquest punt fins al cim del Ventoux, esta tancat per la neu.






Es comença a caminar per la dreta del Chalet Reynard. Un indicador assenyala la ruta i la distància fins al cim. Seguint des de la part inferior de la pista la Combe s’avança pel fons d’una petita vall que va guanyant altitud a la vegada que va aguditzant la seva pendent. A la part alta cal girar a l’esquerra tot seguint un tros de pista molt desfet. Després de passar per sota de dos remuntadors s’arriba a la carena de la serra. El cim del Ventoux, encara que lluny, ja és a la vista.



 Més avall, per la carretera, la marxa del ciclistes és continua

Una amplia pista permet anar guanyant altitud. La roca calcaria domina el paisatge que només es veu alterat per petites clapes de bosc dispers. Aquesta roca calcaria, del Cretaci inferior (Barremià-Aptià), es troba molt afectada per la crioclàstia (efecte gel-desgel), formant vastos camps de pedres que afavoreixen la infiltració de les precipitacions. La manca de cursos d’aigua importants (només s’observen valls seques i poc encaixades) en aquesta zona del massís, també denota una preponderància de la infiltració sobre l’escorrentia superficial. Part de les aigües que es recullen en les plataformes superiors del Ventoux afloren a la Fontaine de Vaucluse, a uns 30 quilòmetres de distància.


Arriba un moment en que la pista per la que es camina s’emmarca entre dues fileres de pals metàl·lics de quasi 3 metres d’alt. Es tracta de la ruta hivernal per pujar al cim del Ventoux amb raquetes


Després d’un parell de trams més inclinats i de travessar una gran esplanada, la ruta arriba a una corba de la carretera, és el coll de les Tempestes. La pista segueix a l’altre costat de la corba. S’abandona l’asfalt per seguir cap a la cúspide final, situada unes desenes de metres més amunt, allà on aparquen els vehicles.


Per fer cim encara cal pujar una mica més. Fins on permet la muntanya. Just al costat d’una gran torre de telecomunicacions. 

Vista cap al nord-est des del cim



A la base de la torre, una sèrie de botigues estan preparades per donar la benvinguda als visitants, especialment al ciclistes que arriben al cim assedegats després de l’esforç.

 
Itinerari de l'ascensió

La tornada es fa pel mateix lloc. Temps aproximat:Unes 4 hores
Per conèixer més detalls de la pujada al Mont Ventoux de Petrarca cliqueu aquí

Alfred Montserrat Nebot ©