Era el 26 d’abril de 1336 (calendari gregorià – 9 o 10 de
maig actual) quan Petrarca va trepitjar el cim del mont Ventoux (Ventor en
occità), acompanyat del seu germà Gherardo i dos criats. Des de sempre aquesta
ascensió ha estat considerada com la primera del alpinisme i Petrarca el seu
pare, ja que l’únic objectiu era el d’observar el paisatge des de dalt la
muntanya, inspirat en un passatge de la Història de Roma, de Titus Livi.
Ha plogut molt des d’aquells temps. Ara una carretera
asfaltada arriba al cim i és aprofitada per milers de persones a l’any per
pujar fins al 1.912 metres d’altitud, això sense comptar les multituds que
s’aglomeren als vorals quan el Tour de França hi decideix fer-hi passar una
etapa.
L’itinerari seguit en aquesta ocasió comença al Chalet
Reynard. Es tracta d’un antic refugi reconvertit en restaurant i centre
d’acollida d’una petita estació d’esquí fundada al 1927. Aquest edifici es troba
situat a una altitud de 1.420 metres sobre el nivell del mar i a la confluència
de les carreteres RD 974 i RD 164. Durant l’hivern, l’accés des d’aquest punt
fins al cim del Ventoux, esta tancat per la neu.
Es comença a caminar per la dreta del Chalet Reynard.
Un indicador assenyala la ruta i la distància fins al cim. Seguint des de la part
inferior de la pista la Combe s’avança pel fons d’una petita vall que va
guanyant altitud a la vegada que va aguditzant la seva pendent. A la part alta cal
girar a l’esquerra tot seguint un tros de pista molt desfet. Després de passar
per sota de dos remuntadors s’arriba a la carena de la serra. El cim del
Ventoux, encara que lluny, ja és a la vista.
Més avall, per la carretera, la marxa del ciclistes és continua
Una amplia pista permet anar guanyant altitud. La roca
calcaria domina el paisatge que només es veu alterat per petites clapes de bosc
dispers. Aquesta roca calcaria, del Cretaci inferior (Barremià-Aptià), es troba
molt afectada per la crioclàstia (efecte gel-desgel), formant vastos camps de
pedres que afavoreixen la infiltració de les precipitacions. La manca de cursos
d’aigua importants (només s’observen valls seques i poc encaixades) en aquesta
zona del massís, també denota una preponderància de la infiltració sobre
l’escorrentia superficial. Part de les aigües que es recullen en les
plataformes superiors del Ventoux afloren a la Fontaine de Vaucluse, a uns 30
quilòmetres de distància.
Arriba un moment en que la pista per la que es camina s’emmarca
entre dues fileres de pals metàl·lics de quasi 3 metres d’alt. Es tracta de la
ruta hivernal per pujar al cim del Ventoux amb raquetes
Després d’un parell de trams més inclinats i de travessar
una gran esplanada, la ruta arriba a una corba de la carretera, és el coll de
les Tempestes. La pista segueix a l’altre costat de la corba. S’abandona
l’asfalt per seguir cap a la cúspide final, situada unes desenes de metres més
amunt, allà on aparquen els vehicles.
Per fer cim encara cal pujar una mica més. Fins on permet la muntanya. Just al costat d’una gran torre de telecomunicacions.
Vista cap al nord-est des del cim
A la base de la torre, una sèrie de botigues estan
preparades per donar la benvinguda als visitants, especialment al ciclistes que
arriben al cim assedegats després de l’esforç.
Itinerari de l'ascensió
La tornada es fa pel mateix lloc. Temps aproximat:Unes 4 hores
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada