El Montclar és un cim de 948 metres d’altitud situat al
municipi de Pontils (Conca de Barberà). És una muntanya fàcil de pujar,
especialment si s’accedeix en cotxe des de Biure de Gaià (les Piles) fins al coll
del Bosc de Maiet, important encreuament de camins. Des d’aquí només cal seguir
les indicacions que portent fins a l’ermita de Sant Miquel de Montclar, al
costat del castell, i al punt més alt d’aquest relleu.
Un cop deixat el vehicle el camí comença a pujar amb
força a la vegada que es va fent més estret. La pujada va acompanyada d’una
millora de la visibilitat sobre el paisatge que envolta aquest cim.
Coll del Bosc de Maiet
No es triga a arribar a una carena que aviat canvia de
direcció i permet situar-se als peus del que es podria considerar com l’avant
cim.
Després d’una forta però curta rampa s’arriba a una petita
plataforma on s’aixequen les restes de l’antic castell, del segle XI, i
l’ermita dedicada a Sant Miquel, que era la capella del castell. Aquest edifici
va ser restaurat al 1985 i consta d’una sola nau amb absis semicircular
Continuant la carena s’arriba al cim del Montclar des d’on, en dies clars, s’observa una magnífica panoràmica de gran part dels relleus catalans
Val a dir que aquest és un dels relleus de conglomerats
dipositats al vessant oriental de la conca de l’Ebre a finals de l’Eocè (38-34
milions d’anys), similar als més conegut de Montserrat, Sant Llorenç o
Montsant. Era una època en que les torrenteres i rius drenaven cap aquesta
conca sedimentaria situada al sud dels Pirineus que en aquells moments
s’estaven aixecant. Aquests cursos
d’aigua eren fortament energètics i transportaven materials grollers que
depositaven en arribar al marge de la conca de l’Ebre formant deltes.
Els conglomerats de Montclar arriben a tenir 500
metres de potencia amb algunes intercalacions de gresos i argiles i presenten
còdols principalment calcaris amb algun gres. Això, i la forma subarrodonida
dels còdols, situen la seva procedència en un àrea no molt llunyana. Segurament
en els antics relleus de l’anomenat massís de l’Ebre, posteriorment erosionat i
enfonsat per la tectònica distensiva durant el Miocè
Mentre es sedimentaven aquests conglomerats s’anava produint un plegament anticlinal (Carme-Cabra del Camp) format a la punta de la zona on hi ha el front d’encavalcament del basament format aquí per roques mesozoiques i representat pel massís del Gaià (Rubió i Guilleumas, 2015).
A la foto es pot veure com les capes d’argiles i calcaries
sedimentades a la conca de l’Ebre durant l’Eocè, es troben flexionades cap al
nord-oest degut al front d’encavalcament provinent del sud-est
En el mapa d'elevacions del terreny es pot veure la flexió del materials donada la tectònica compressiva sobre el marge de la conca de l'Ebre. El punt vermell assenyala la situació del Montclar
Extensió dels conglomerats de Montclar (PEcgg) (font: ICGC)
El retorn es fa desfent el camí
Temps de l’itinerari: 1hora 15 minuts des del coll del Bosc
de Maiet. 3 hores des de Biure de Gaià
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada