Es comença a caminar des del Port Esportiu de Torredembarra.
Aquest, construït en terreny guanyat al mar, es una mostra més de l’afectació
antròpica sobre el medi ambient, tot i que en aquesta ocasió la repercussió no
sembla molt important.
Just davant de l’aparcament es situa la Roca Foradada,
petita cavitat excavada per l’embat de les ones sobre les calcarenites
miocèniques amb restes fòssils. Fins aquí arribava la costa abans de la
construcció del Port Esportiu.
Entrada lateral a la Roca Foradada
Cova de Cap Gros
Actualment la Roca Foradada es troba inundada per aigües
salobres (pluja-filtració marina) que no és renoven, presentant un elevat grau
d’eutrofització. El petit cingle que discorre paral·lel a l’asfalt, amb
abundants tafonis, alberga alguna altre petita cavitat: coves de la Pell
d’Ovella i del Cap Gros.
Entre aquestes dues s’inicia un sender que guanya la
part superior de la roca, enllaçant amb una mena de camí de ronda
Far de Punta de la Galera
La Punta de la Galera i la cova
Seguint la costa en direcció a la platja del Canyadell, o
dels Capellans, per sota de la urbanització els Munts, s’arriba al far de Punta
de la Galera. Cal acostar-se a la Punta de la Galera per poder observar la gran
entrada de la cova del mateix nom, amb accés només des del mar o despenjant-se
pel cingle.
Més endavant, a la Bramadora, hi ha les restes d’una antiga
pedrera romana.
La petita platja del Canyadell es troba al final d’una
torrentera esporàdica. S’abandona la platja per l’altre costat, en direcció a
Altafulla
El Gaià en arribar a la platja de Tamarit
La d’Altafulla és una platja llarga relativament protegida
de l’acció de les corrents de deriva litoral per la Punta de la Galera i el
Fortí. Cal anar a cercar l’altre costat, passat el búnquer (antic niu de
metralladores) que hi ha sobre la Roca del Gaià.
S’arriba a la desembocadura del riu Gaià (Tarragona), zona declarada Pla
d’Espais d’Interès Natural.
Es tracta d’una zona humida, de reraplatja, amb un alt
interès ecològic.
El Gaià neix prop de Santa Coloma de Queralt i rep l’aigua
de diversos afluents, tanmateix, la construcció l’any 1975 del pantà del
Catllar per tal de portar aigua a les petroquímiques del Camp de Tarragona, van
quasi assecar els últims quilòmetres del seu curs. Això, junt amb l’acumulació
de sorra a la platja (hi ha algunes dunes), fa que el riu no pugui desembocar al
mar si no és durant les fortes avingudes que aquí són conegudes com gaianades,
formant-se un gart, una llacuna d’aigua que en aquest cas és salobre.
Encara que a petita escala, aquest és un bon exemple de com
l’acció antròpica sobre el curs del riu ha provocat la disminució de l’aport
sedimentari a la desembocadura, i el que abans era un delta ara es veu
convertit en una llacuna
La ruta segueix per marge dret del Gaià. Un corriol ben
senyalitzat compte amb alguns plafons explicatius de la flora i fauna que es
pot observar.
Cal estar atents i passada una zona esportiva cal
girar a l’esquerra, entre un canyissar, per sortir a una esplanada i continuar
per un ample camí fins a trobar el camí asfaltat que porta a la cala Jovera,
sota el castell de Tamarit
Cal trepitjar la sorra per anar a l’illot que s’aixeca
a pocs metres. Es tracta d’un estrat de lumaquel·les, roca formada per restes
de fòssils marins
Sortint de la platja, a l’esquerra, comença un corriol
marcat amb pintura que permet assolir la part alta del penya-segat. Seguint aquest
camí de ronda s’enllaça amb una pista asfaltada que circumval·la la part baixa
d’una urbanització
Una mica més endavant, a l’esquerra es pot veure la paret
d’obra que actualment tapa l’entrada de l’avenc de la Cala de la Móra, de 24
metres de profunditat. Aquesta cavitat te una sortida al mar a través d’un
ampli porxo
Cal deixar la pista i baixar a la Fonteta, petita i
pedregosa cala rodejada de bosc. Poc més endavant es situa la platja de la Móra
Itinerari
Temps aproximat en un sol sentit: Unes 3 hores
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada