Els confinaments, especialment el municipal ens ha obligat a descobrir en detall la geografia més propera. En aquest cas la part més oriental de la serra de Collserola ha estat una de les zones “escollides”.
Poc abans d’arribar al Forat del Vent, per la dreta surt un camí en baixada. No es triga a enllaçar amb un sender que baixa del vessant oposat de la vall. Estem a la capçalera del torrent de Sant Iscle. El corriol permet perdre altitud amb celeritat. Aviat s’arriba al tàlveg del torrent. Una mica més endavant, en una petita esplanada, a la dreta es troba la font Vella o de Can Ferrer. Només raja en èpoques de pluges. La construcció és molt senzilla. Consta d’una pica on hi desaigua un tub
El camí segueix sense abandonar el tàlveg. Últimament està molt malmès, ple de xaragalls provocats per l’episodi de pluges del desembre passat que van deixar 300 l/m2 en 24 hores. Poc més avall, també a la dreta, es troba la font de les Heures. S’ha d’estar atents ja que aquesta deu es presenta amb un petit tub de plàstic de color blau que surt encastat amb ciment a una roca. Normalment no raja i a vegades es troba coberta de fulles
Seguint corriol avall aquest es va fent més planer i s’arriba a una bifurcació. Cal anar a l’esquerra fins a trobar la pista ampla que puja des de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) per Can Catà i Sant Iscle de les Feixes. S’arriba a la cadena que tanca aquest camí i cal anar a la dreta. Poc abans d’arribar a Can Llosses, a l’esquerra de la ruta es pot veure una torrentera on hi ha un mur fet de totxos. A la seva part inferior hi ha un tub metàl·lic per on degoteja l’aigua. Es de difícil accés donada la seva situació al fons del torrent i l’estat de la vegetació
Cal retrocedir fins que, per la dreta, trobem un camí ample que baixa fins la font de Can Llosses. Magnífic indret envoltat d’arbres i amb molta ombra. La font, d’obra amb un gran banc, només raja després de pluges abundants. El recinte on es troba a vegades està mig colgat pels sediments que baixen pel torrent de Sant Iscle
Del davant de la font surt un corriol que porta fins a l’era de Can Fermí, ben conservada. Una mica més a l’esquerra es situa la masia del mateix nom
Des de l’era de Can Fermí cal seguir la pista que puja cap al cementiri de Collserola. S’ha d’agafar la primera bifurcació a la dreta, que tot passant per l’entrada de Can Llosses, porta de nou al coll de la Ventosa
Temps del recorregut: Unes dues hores i mitja
Alfred Montserrat-Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada