Cortiuda és un antic nucli habitat del municipi de Peramola (Alt Urgell). Es troba a uns 7 quilòmetres de la població i el seu accés és a través d’una pista en bastant bon estat. Actualment només s’hi pot trobar vida permanent en el refugi de muntanya que funciona des de fa uns pocs anys.
L’única casa habitable que hi queda, sense comptar el refugi o la nova construcció de Cal Tejan, és Cal Bernadí. Es tracta d’una immensa masia, amb varis segles d’història, situada als peus de la serra d’Aubenç.
Aquest pot ser un bon punt de partida - i per deixar el vehicle - per l’ascensió al coll de Creus ( 1.279 m.). Per aquí passava el vell camí que unia Peramola amb Gavarra, actualment pertanyent al municipi de Coll de Nargó.
Cal Bernadi i la bassa de Dalt
Sortint des del darrera de la masia de Cal Bernadí, per la pista que va a Collbertran, es pot veure una bassa, és l’anomenada bassa de Dalt. Uns pocs metres allunyat de la pista hi ha el pou del Bernadí, on encara es pot recollir aigua
Cal pujar pel costat de la bassa fins a trobar una pista molt malmesa on es situa una tanca. Aviat la pista es transforma en un corriol
El sender que permet superar els 300 metres de desnivell
entre Cortiuda i el coll de Creus no té pèrdua, tot i que en alguns trams es
troba molt desdibuixat per l’acció de les motos de muntanya que hi pugen i baixen. Va alternant punts més costeruts
amb d’altres més planers i, poc abans d’arribar a dalt, es poden observar unes
curtes vies d’escalada ubicades a ma esquerra
Cistes d'enterrament
Un cop al coll de Creus, i amb unes impressionants vistes sobre Cortiuda i els relleus de conglomerats de Sant Honorat i la Roca del Corb, cal buscar les cistes entre la vegetació. Són tres petites depressions, fàcils de localitzar, on s’enterraven els morts durant el Neolític
Tornant a Cal Bernadí cal seguir la pista que va a Collbertran. Es tracta d’un camí bastant planer però en precari estat per a vehicles poc elevats del terra.
En arribar a aquest coll, per la dreta surt una pista en forta pujada. En aquest punt hi ha un arbre que amaga les pedres que queden del que és el dolmen de Collbertran
En diversos punts d’aquest recorregut es poden veure, entre d’altres fòssils, alguns exemplars de rudistes, organismes bivalves que van existir durant el Juràssic i el Cretaci
Temps aproximat del recorregut: 3 hores i mitja
Alfred Montserrat-Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada