La zona volcànica d’Eifel (Alemanya), al igual que el
vulcanisme de la Garrotxa (Catalunya) o de l’Alvèrnia (França), forma part de
la fase distensiva que va començar al Neogen en el sector occidental de la
placa euroasiàtica (Rift Centre Europeu) i que encara té una certa activitat.
Aquest estadi es desenvolupa des del sud de la península Ibèrica fins al mar
del Nord i va experimentar la seva màxima activitat durant el Miocè (20-15 Ma).
No obstant, al Quaternari es va produir una reactivació del vulcanisme que va
donar lloc a tota una sèrie d’edificis caracteritzats per una activitat
explosiva freatomagmàtica, cons d’escòria, anells de tuf, colades de lava
relativament curtes i maars.
El Pulvermaar
Un altre aspecte del Pulvermaar
El magma es va obrir pas entre calcaries devonianes,
formant un anell de tuff al voltant del cràter i llençant materials
piroclàstics a diversos quilòmetres a la rodona. Al SE del Pulvemaar hi ha una
vella pedrera amb uns magnífics talls on s’observen els materials de les
diverses onades piroclàstiques (surge) i de caiguda lliure (fallout). Es dona
el cas de que en aquest maar, l’any 1970, l’equip dels professors Volker Lorenz
i Hans-Ulrich Schminke van detallar el mecanisme de les erupcions
freatomagmàtiques, que fins aleshores es relacionaven exclusivament amb
explosions de CO2
Esquema del conjunt Pulvermaar-Römerberg
Distribució dels centres eruptius en les camps volcànic de l'Est i Òest d'Eifel (Mertes & Schminke, 1983)
A la regió d’Eifel es diferencien tres zones volcàniques: el
camp terciari de Hocheifel, i els camps quaternaris de l’est o l’oest d’Eifel.
Les dues més modernes compten amb notables diferències, tant amb el nombre de
focus emissors com en la composició i volum dels magmes.
El camp volcànic de l’oest té una extensió de 600 km2
i va, al llarg de 50 quilòmetres, seguint una orientació NW-SE. Compta amb 240
centres eruptius. La majoria són cons d’escòria amb petits fluxos de lava i
maars. L’activitat volcànica en aquesta zona va començar fa uns 600.000 anys i
l’erupció més recent data de fa 11.000 anys.
El camp volcànic de l’est d’Eifel, d’uns 400 km2,
s’estén uns 35 quilòmetres en la mateixa direcció que l’anterior però desplaçat
més a prop de la vall del Rin. Té un centenar de centres eruptius – cons
d’escòria, llacs volcànics, anells de tefra, fluxos de lava i complexos
volcànics fonolítics més grans. El període d’activitat més important va ser
durant el Quaternari mitjà i tardà, començant a la part occidental de la regió
i acabant amb les grans erupcions plinianes del Laacher See, un megavolcà amb
signes actuals d’activitat
En el camí que rodeja el maar es poden observar bons exemples de disjunció esferoïdal per meteorització dels dipòsits de tuf
En el camp volcànic de l’oest, prop de Gillenfeld, es troba
un dels conjunts eruptius més interessants: Pulvermaar-Römerberg. Tot i ser una
zona molt antropitzada la preservació de
l’entorn permet seguir diverses rutes senyalitzades que mostren els punts més
interessants, tant des d’una visió biològica com geològica. El Pulvermaar és un llac circular, de 900 metres de
diàmetre i 72 de profunditat, d’origen freatomagmàtic. Les seves especials
característiques fan que estigui considerat com un llac meromíctic, o sigui, un
llac on no hi ha intercanvi d’aigües entre les zones profundes i les
superficials, o aquest es produeix de manera molt lenta. En el cas del
Pulvermaar s’ha calculat que aquest cicle es completa, més o menys, cada 70
anys. Aquest maar es va formar fa uns 20.000 anys. Durant
l’ascens el magma va entrar en contacte amb aigües subterrànies, això provocà
fortes explosions i l’alliberament de gasos (es pot trobar una explicació més
detallada d’aquest mecanisme aquí)
1.- Basament paleozoic
2.- Anell de tuf del Pulvermaar
3.- Estratovolcà Römerberg
Strohner Määrchen
Més moderna és la formació del Strohner Määrchen, un petit maar actualment reblert pels materials expel·lits pel Römerberg, un estratovolcà format fa uns 8.000 anys just al costat del Pulvermaar. El Römerberg forma un turó de poca alçada cobert de vegetació
Més moderna és la formació del Strohner Määrchen, un petit maar actualment reblert pels materials expel·lits pel Römerberg, un estratovolcà format fa uns 8.000 anys just al costat del Pulvermaar. El Römerberg forma un turó de poca alçada cobert de vegetació
Camí al cim del Römerberg
Cim del Römerberg
Una mica més al sud, alineats sobre una fissura amb
orientació N-S, hi ha el conjunt volcànic anomenat Wartgesberg. Està constituït
per tres focus emissors molt propers que van entrar en activitat fa uns 25.000
anys. Del situat més al sud, el més jove, en va sortir la colada de lava més
llarga de tota la regió d’Eifel, de 5.500 metres
Bomba volcànica
"Strohner lava bomb"
En el veí poble de Strohn si poden veure diverses bombes
volcàniques. La més gran pesa 1460 quilos. Al seu costat, una gran bola de
magma de 5 metres de diàmetre i 120 tones de pes rep el nom de “Strohner lava
bomb”. El realitat es tracta d’una bola de basalt deguda a activitat volcànica,
o sigui, una roca o una bomba inicial que per les seves dimensions no va poder
ser expulsada del cràter i es va anar engruixint per diverses capes de magma.
La “Strohner lava bomb” va ser trobada en una pedrera propera
al 1969
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada