10 de desembre del 2010

L'Alguer. Català al nord de Sardenya

L’Alguer és una regió del nord de l’illa italiana de Sardenya que va estar en poder dels catalans durant quasi 400 anys.  Actualment encara és visible la influència catalana que no tant sols és va centrar en aquesta ciutat. Una gran part de l’illa va estar sota domini de la Corona d’Aragó, però és aquí on encara es pot sentir parlar en alguerès, un barreja de català, sard i italià fàcilment comprensible per a nosaltres.
Plaça Sulis

Actualment, l’Alguer és un important nucli turístic i cultural. Una cultura que va des de l’antiga civilització nuràgica  fins als nostres dies. Cal visitar la part vella de la ciutat per adonar-nos de la presència catalana. Esglésies, palauets i cases mostren l’estil gòtic català. Botigues i carrers amb noms catalans, cartes de restaurants escrites en aquesta llengua, i persones, potser les més grans, parlen en alguerès. De totes maneres pràcticament tothom entén el català.

Bastió de la Misericordia


Detalls urbans

Carrer de Mallorca

Banderes sardes

Portal de Mar

Cap de la Caça

Cap al nord hi ha el Cap de la Caça, amb uns penya-segats que cauen sobre el mar. Allà es situa la cova de Neptú. Un dels reclams turístics més importants de la zona. Hi ha dues maneres d’arribar-hi. Una es per mar. Un vaixell que surt del port de l’Alguer deixa a la mateixa entrada de la cova. Un altra es caminant des de la part alta del penya-segat. El cingle es travessat per l’Escala del Cabirol, una escala de 670 graons que permet baixar, i després pujar, des de l’aparcament que hi ha al final de la carretera.


Escala del Cabirol


Entrada per mar a la cova de Neptú







Cova de Neptú

La magnitud de la cova és impressionant tot i que només és pot visitar una part. Està permès fer fotografies  però sense l’ utilització del flash.

Poblat nuràgic de Palmavera

Entre aquesta gruta i l’Alguer es pot visitar un dels emplaçament nuràgics més importants: el de Palmavera, que data del segle XV abans de C.
Necrópolis d'Anghelu Ruju

Fotos: Alfred Montserrat Nebot