Situada al nord-est de l’illa de Sardenya, la ciutat de
Sàsser celebra cada tercer diumenge de maig la “Cavalcata Sarda”. És una mostra
del folklore dels diversos pobles que conformen aquesta illa del Mediterrani.
Cada any, més de tres mil persones participen en aquesta desfilada plena de
color i certs tocs de màgia ancestral. Homes, dones, nens i nenes, cavalls,
bous, carros, música i diversos productes de la terra es donen cita en aquesta
població que encara guarda certes reminiscències de l’època en què els catalans ocuparen aquesta
zona de l’illa, i molt especialment la veïna regió de l’Alguer.
Tot i que Sàsser no va rebre la influència catalana més
directa, encara se’n poden veure traces en la arquitectura de la ciutat. La
catedral i alguns palauets en són un bon exemple.
Segons els cronistes sards, la primera vegada que es va
celebrar aquesta desfilada va ser el 1711, poc abans de que s’acabés el domini
espanyol sobre aquest territori. Va ser en honor de Felip V, quan la noblesa i
el poble li van retre un homenatge mostrant-li la diversitat de la cultura
sarda.
Aquesta manifestació de folklore i costums no es va tornar a
celebrar fins a 1899, amb motiu de la visita a Sàsser del rei italià Umbert I i
la seva dona Margarita de Savoia. Els reis es trobaven a la ciutat per
inaugurar una estàtua dedicada al rei Victor Emanuel II. En aquell moment varen
desfilar més de sis-cents cavalls amb els seus genets i unes deus mil persones
a peu mostrant els seus vestits típics. La majoria d’ells provenien de les
regions del nord i del centre de Sardenya.
La següent manifestació d’aquesta mena va ser el 1929 amb la
visita del rei Victor Emanuel III i la seva esposa Elena. Finalment, el 1939 es
va fer l’última d’aquestes desfilades dedicades als reis. En aquesta ocasió va
ser davant la presencia del princeo Umbert de Savoia. No es va tornar a
celebrar cap "Cavalcata” fins al 1951, amb motiu d’un congrés del Rotary
Club italià. A partir d’aquí la “Cavalcata Sarda” es va començar a enfocar com
un reclam turístic i s’ha mantingut fins als nostres dies.
Aquesta desfilada es compon de dues parts. Una al matí, on
tots els grups desfilen pels carrers de Sàsser en un recorregut de més de dos
quilòmetres. El color dels vestits, dels carruatges guarnits, els balls i la
música ho impregna tot. A la tarda, els genets demostren les seves habilitats
damunt dels cavalls
Cal destacar la gran varietat de vestits típics. N’hi ha un
per cada classe social, per cada ocasió, per als dies de feina, per als de
festa, per al dol. Tots ells responen a unes antigues formes de viure i de
veure la vida sense deixar al marge una forta carrega de misticisme i fins i
tot de màgia. En aquest aspecte cal destacar el grup d’Ottana anomenat “Boes e
Merdules”.
Equipats amb màscares de fusta molt treballades, els “boes”
representen els bous i els “merdul·les”, encara que no es coneix exactament la
procedència de la paraula, sembla que vol significar a l’home que acompanya els
animals. En aquest cas podria fer referència als pastors. Els primers van
vestits amb pells i porten diversos i grans esquellots penjats a la cintura i
esquena. Una característica és que no parlen. En canvi, el “merdul·les” parlen.
Tots dansen recreant una coreografia que transporta al profà a la relació
existent entre el ramat i els seus cuidadors. Tota aquesta simbologia sembla
tenir el seu origen en l’antic període Nuràgic, que va poblar Sardenya des del
segle XVIII fins el II abans de C
Molts altres pobles que desfilen en aquesta festa també van
equipats amb màscares. La majoria tenen un elevat contingut apotropaic, o
sigui, amb una intencionada simbologia màgica per tal d’allunyar els mals
esperits dels ramats, les collites i les cases
Porta i façana lateral de la catedral de Sàsser
Fotos: Alfred Montserrat Nebot
