Sistema càrstic de Han-sur-Lesse. (Rochefort-Valònia-Bèlgica)

 

La gran majoria de cavitats belgues es situen a la regió de Valònia. Les àrees calcaries de les valls de l’Ourthe, Mosa, Lesse, Viroin i Vesdre, així com l’altiplà de Condroz, alberguen més de tres mil cavitats. Tot i que la major part d’elles compten amb un desenvolupament no gaire important, cal destacar en desnivell el Trou Bernard, de 140 metres, i en recorregut el sistema de les Grottes de Han-sur-Lesse, amb quasi 17 quilòmetres explorats.

Actualment la cova de Han, ubicada a la població de Han-sur-Lesse, municipi de Rochefort, forma part d’un complex turístic que inclou no sols la visita a la cavitat, si no també un parc zoològic, diversos museus (artesania, vida rural, prehistòria, etc...), visites a peu o en cotxe per la zona i com no, botigues, restaurants i hotels de tota mena, fins hi tot amb la possibilitat de passar la nit en una cabana dalt d’un arbre. Tot una imatge molt diferent de la que ens havíem format els que als anys seixanta del segle passat ja llegíem coses sobre aquesta cova

 

Sistema càrstic de Han-sur-Lesse (segons Quinif, 1987)

 

 Entrada pel Trou au Salpêtre

Ara la cova és visitada per quasi mig milió de persones a l’any. La part turística te quasi tres quilòmetres de recorregut. Els turistes entren al sistema càrstic a través del Trou au Salpêtre, on s’hi arriba mitjançant un antic tramvia tipus jardinera. Seguint grans galeries, sales, algunes estretors eixamplades artificialment i, pujant i baixant diversos trams d’escales el guia mostra espeleotemes de gran magnitud, boscos d’excèntriques, llacs, i fins i tot un espectacle de llum i so una mica al·lucinant. Cal destacar que el guia que ens va tocar no anava gaire desencaminat en les explicacions sobre la formació i evolució de la cavitat, cosa que no acostuma a ser habitual en coves turístiques. Es surt de la cova de Han per l’anomenat Trou de Han, surgència del sistema, per on el riu Lesse torna a la superfície

 

Tot hi estar a varis quilòmetres d'alguna de les boques del sistema càrstic la il·luminació artificial permet el creixement d'algunes formes vegetals. Probablement sigui el resultat de la introducció de llavors o espores per part dels visitants

Salle du  Dôme. Cal observar la magnitud de la sala i el reflex de la passarel·la per als visitants sobre les aigües del riu

Formes d'erosió al sostre de la cavitat

Trou de Han. El riu Lesse i els turistes retornen a la superficie

Gegants de Valònia

Les primeres exploracions del sistema càrstic de Han-sur-Lesse es remunten al 1771. No va ser fins al segle XIX que, escriptors, poetes, aventurers i homes de ciència van començar a interessar-se per aquestes cavitats. Després de la Segona Guerra Mundial, les exploracions es van accelerar, especialment durant la dècada dels anys seixanta.

La descoberta de noves galeries i accessos al sistema càrstic va fer que la cova assolis un recorregut de prop de 17 quilòmetres, això afegint algunes cavitats properes que formen part del sistema però que encara no s’han pogut enllaçar

Situació del sistema càrstic de Han-sur-Lesse respecte a l'antic meandre del riu

En resum, el sistema de Han-sur-Lesse es el resultat de l’acció erosiva del riu Lesse. Aquest curs fluvial, que neix a l’altiplà de les Ardennes, corre per la depressió de Famenne formant una vall encaixada en trobar les primeres calcaries. Passat Belvaux retroba un nou paquet d’aquests materials (Givetià-Devonià) (388-383 milions d’anys) per on inicia el seu curs subterrani (Grouffre de Belvaux), tallant així un antic meandre subaeri. Aquest meandre és reocupat per les aigües quan el Lesse sobrepassa el cabal de 25 m³/seg

Per a més informació sobre el sistema càrstic de Han-sur-Lesse, veieu Bonniver, 2011

Alfred Montserrat-Nebot ©

La batalla de les Ardenes. Un aniversari per recordar

No és aquest el lloc per explicar amb detall el que va representar la batalla de les Ardenes cap a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Senzillament dir que va ser una contraofensiva alemanya desesperada que va començar el 16 de desembre de 1944 (avui fa 75 anys) i que intentava aturar la marxa de les forces aliades cap a Berlin després del desembarcament de Normandia. Al marge del que es pot trobar a la xarxa, per als que vulguin més informació cal fer esment del llibre “El largo invierno” d’Alex Kershaw, on s’explica la preparació de la batalla per les tropes alemanyes i la defensa del territori franco-belga per unes forces aliades agafades per sorpresa i amb recursos limitats.

Vistes de Malmedy 

Hi ha molts indrets per visitar a les Ardenes que foren escenari durant aquesta fase de la guerra, però potser els més significatius siguin les poblacions de Malmedy i Bastogne.

A Malmedy, el 17 de desembre, membres del 285è Batalló d'Observació d'Artilleria de camp dels Estats Units va tenir la mala fortuna de trobar-se amb la principal punta de llança blindada del 6è Exèrcit Panzer-SS sota el comandament de l'Oberst (coronel) de les Waffen-SS Joachim Peiper.

Després d’una breu lluita i donada la diferència de forces els nordamericans es van rendir. Desarmats varen ser portats a un camp proper i metrallats. Van morir 150 soldats.

Avui dia, a les afores de Malmedy, prop de Baugnez, s’aixeca un memorial que recorda els fets.

Memorial en el lloc de la massacre de Malmedy 

Prop d’aquest punt, el museu de Baugnez permet fer-se una idea del que deurien ser aquells dies de desembre de 1944

El 21 de desembre, les forces alemanyes van aconseguir encerclar Bastogne, defensada per el Comandament de Combat B de la 10a Divisió Blindada i la 101a Divisió Aerotransportada, la mateixa que la matinada del 6 de juny d’aquell mateix any havia saltat sobre Sainte-Mère-Eglise (Normandia).

Durant diversos dies els defensors varen patir l’assetjament dels alemanys. Amb poca munició i menjar i temperatures de més de 30 graus sota cero. La situació va arribar a ser molt crítica. Els nazis, coneixedors de la circumstància van fer arribar al cap del aliats, el general Anthony McAuliffe, una carta de rendició a la que aquest va contestar amb un famós “NUTS”, traduït finament com “A fer punyetes”, i més grollerament com “ I uns collons”.

El 26 de desembre, el Tercer Exercit del general Patton va trencar el cèrcol i va obrir un corredor fins a Bastogne per on es van poder evacuar el ferits i entrar els subministres que faltaven.

Les baixes en la 101a Divisió Aerotransportada des del 19 de desembre de 1944 fins al 6 de gener de 1945 van ser 341 morts, 1691 ferits, i 516 desapareguts

Imatges del centre de Bastogne

El Mémorial du Mardasson s'aixeca a les afores de Bastogne. Es tracta d'un monument  commemoratiu del setge a la ciutat. Mig soterrada es pot visitar la cripta decorada per Fernand Léger, un dels pintors francesos més importants del segle XX

 Al museu de la guerra de Bastogne es pot fer un seguiment del setge i de la batalla de les Ardenes

Alfred Montserrat Nebot ©