Volcans San Antonio i Teneguia (Fuencaliente-La Palma)

 

L’última manifestació volcànica que va tenir lloc a l’illa de La Palma (Canàries) va donar lloc a un edifici volcànic que porta per nom Tajogaite. Aquest, localitzat sobre una carena en direcció N-S que es coneix com Cumbre Vieja, forma part d’una alineació de craters que al llarg del temps han entrat en erupció, molts d’ells en èpoques històriques.

L’última d’aquestes manifestacions abans del Tajogaite va ser la del Teneguia, situat al sud de l’illa. L’erupció va començar el 26 d’octubre y va acabar el 18 de novembre de 1971. Va ser una erupció fissural estromboliana que va arribar a tenir un Índex d’Explosivitat Volcànica (IEV) de 2 (el màxim és 9). Actualment l’àrea és un espai protegit que porta per nom “Monumento Natural Volcanes de Teneguia”.

Cràter del volcà San Antonio

Teneguia des del mirador de San Antonio

Aquest recorregut s’inicia al “Centro de Visitantes del Volcán San Antonio”, al sud de la localitat de Los Canarios. A l’edifici hi ha una exposició de roques volcàniques així com una explicació del funcionament dels volcans. Travessat aquest cal continuar per un camí que recorre el perímetre del cràter del volcà San Antonio, que va entrar en erupció al 1677. Per aquesta ruta s’arriba a un mirador des d’on es pot divisar tot el recorregut que ens queda fins al Teneguia

 

Vessant sud del San Antonio

S’ha de tornar endarrere fins a trobar una senyalització que marca el camí a seguir. La baixada es costeruda i desemboca en una pista de terra. Per l’esquerra segueix en petites ondulacions, deixant a la dreta el camí que porta al Roque de Teneguia.Més endavant, en un important creuament de pistes, cal agafar la de la dreta, que baixa fins al peu del cràter del Teneguia. Actualment està prohibit pujar a la part més elevada del volcà degut a l’erosió que provoquen els visitants

 

Volcà Teneguia

La tornada cal iniciar-la desfent la pista per la que s’ha arribat fins a la primera bifurcació que es troba a l’esquerra. Està indicada la ruta. Aquest camí es ample i s’acaba al costat d’un dipòsit d’aigua. Per la dreta d’aquest cal enfilar-se fins a situar-se sobre un canal d’aigua, per on es segueix fins a la base del Roque de Teneguia

 

Petroglifs al Roque de Teneguia

El Roque de Teneguia és fàcilment localitzable ja que sobre els material volcànics foscos, destaca un relleu de color clar. Es tracta d’un aflorament de fonolita haüynica. Sobre aquestes roques es troba instal·lada una zona arqueològica caracteritzada per multitud de gravats (petroglifs) difícils de veure degut a l’erosió.

Des del Roque de Teneguia es segueix un corriol que puja fins a enllaçar amb la pista per la que s’ha vingut. Cap a l’esquerra cal avançar fins a retrobar el sender que de nou puja al Centro de Visitantes del Volcán San Antonio”

 

Mapa del recorregut

Temps aproximat: Unes 3 hores

Alfred Montserrat-Nebot ©

Montaña Samara. En diuen muntanya però és un volcà (Tenerife - Illes Canaries)

A pocs metres de la carretera TF- 38, a l’illa de Tenerife (arxipèlag de les Canàries), s’aixeca el petit volcà de Montaña Samara. Es tracta d’un edifici volcànic que arriba als 1.936 metres d’altitud, però no cal espantar-se ja que l’aparcament que hi ha al costat de la carretera es troba al voltant dels 1.850 metres.

El Montaña Samara és un volcà monogenètic, o sigui, que es va formar durant una única erupció en la que van poder donar-se diferents fases i pulsacions. Aquestes pulsacions són típiques de les erupcions estrombolianes que en línies generals estan relacionades amb magmes basàltics amb cert grau de fluïdesa per on circulen bombolles de gas que arriben a la superfície amb una certa facilitat. Això genera petites explosions que provoquen l’acumulació de materials volcànics al voltant del cràter després de seguir trajectòries balístiques. L’energia en que els gasos arriben a la boca del volcà esta relacionada amb les característiques físiques del magma

Aparcament a la TF - 38. Al fons la Montaña de Guajara

El complex Teide-Pico Viejo

Iniciant la ruta cap a la Montaña Samara

El Montaña Samara forma part del vulcanisme Holocè desenvolupat sobre la dorsal, o rift, nord-oest. Els primers estadis d’aquesta dorsal (Plistocè) van estar caracteritzats pel vulcanisme basàltic. Posteriorment, a partir del Holocè, aquest vulcanisme va evolucionar donant pas a una major complexitat en la composició de les laves. Això va motivar una gran diversitat d’episodis volcànics

La pujada fins al cràter del Sámara es curta i senzilla. Des de l’aparcament que hi ha al punt quilomètric 7,6 de la carretera TF – 38, cal agafar el sender que surt perpendicular fins ha assolir un petit coll. Per l’esquerra d’aquest el corriol s’empina fins al punt més elevat del volcà. Es pot baixar al crater, format per dues depressions més o menys rodones

Bomba volcànica expel·lida pel volcà Samara o algun dels volcans propers. S’observa una clara disjunció esferoïdal (pell de seva) deguda a la meteorització

Pins canaris

 

Si el dia és clar les vistes són generoses sobre l’entorn. Teide, Pico Viejo, la Botija, Narices del Teide, Montaña de Guajara, etc...i si a la costa no hi ha núvols es poden veure algunes de les illes de l’arxipèlag

 Ruta d'ascens al volcà

Alfred Montserrat Nebot ©