Estany de Lers i la lherzolita (Occitania)

 

L’estany de Lers (també Lhers o Lherz) és un llac natural d’origen glaciar situat a 1.274 metres d’altitud a la cruïlla de les valls de Massat i Vic-de-Sôç (Occitania). Per sobre les seves aigües s’aixequen el Mont Béas, el Mont Ceint i el Pic de les Tres Senhors, de 2.199 m. És un espai declarat Parc Natural Regional i esta protegit per la xarxa europea Natura 2000.

Existeixen diversos recorregut que s’inicien en aquest llac. El que es descriu aquí es un itinerari perimetral, que porta el nom de “Recorregut de flora i fauna”, que esta ben senyalitzat i que també permet unes interessants observacions geològiques al voltant de la lherzolita, una roca ígnia, ultramàfica descrita per primera vegada als voltants d’aquest llac al 1787.

Diagrama de les roques ultramàfiques (Strekeisen) 

La lherzolita forma part d’un grup de roques ultramàfiques anomenades peridotites. Son roques que es troben a la part superior del mantell terrestre. Formen part dels complexos ofiolítics, que marquen els límits entre plaques tectòniques. Quan aquestes xoquen es rebreguen i aquests materials, restes d’antics fons oceànics, poden aflorar en superfície

Estany de Lers

 

El recorregut s’inicia al costat del restaurant que hi ha al costat de la carretera D8F poc abans d’arribar al llac. Aquí hi ha un ampli aparcament així com un panell explicatiu de la zona i de l’itinerari, tot ell senyalitzat amb el perfil d’una rata mesquera (ratolí trompeta), una mena de talp subaquàtic. Aquest és l’únic representant del seu gènere essent endèmic del Pirineu (Galemys pyrenaicus)

Es comença a caminar des de la part del darrera del restaurant per un camí que baixa cap al llac, el flanqueja i arriba de nou a la carretera en un punt on una estructura de fusta permet acostar-se a l’aigua. Generalment en aquesta zona si poden veure ànecs 

 

Torbera

Una mica més endavant cal deixar la carretera i començar a pujar, cap a l’esquerra, per un corriol ben marcat que passa prop d’una torbera i arriba a un pla. Durant aquest recorregut es poden veure algunes bones vistes del llac des de l’alçada

Cavitat vertical oberta en el contacte entre roques ignies i sedimentaries

A l'esquerra roques ignies. A la dreta roques sedimentaries

Més amunt s’accedeix a un petit coll. A partir d’aquests punt es troba el contacte dels materials ignis amb calcaries i dolomies mesozoiques. Just en aquest contacte s’han desenvolupat algunes cavitats verticals.

S’arriba al pla de Bispou. Una depressió per on deambulen nombrosos cavalls. Cap al fons d’aquesta, per l’esquerra, continua el camí que puja fins al Pas de Bispou

Formes exocàrstiques

 Pas de Bispou

A partir d’aquí el itinerari planeja una mica i comença a baixar lleugerament per dins del bosc fins que es surt a una clariana on trobem el camí de retorn. Aquest va paral·lel a un torrent. Més endavant desemboca a la carretera que porta al restaurant on s’ha començat la caminada

 Estany de Lers

Mapa de l'itinerari (base Google Maps)

Recorregut: 7 quilòmetres 

Desnivell: 380 m

Temps aproximat: 3 hores

Alfred Montserrat-Nebot © 

Una passejada pel Mont d'Haurs (Givet-Ardenes)

Prop de la ciutat francesa de Givet (Ardenes) i al marge dret del riu Mosa, s’aixeca el Mont d’Haurs. Es tracta d’un petit turó que arriba als 200 metres d’altitud i que té una replica a l’altre costat del riu, on s’aixeca la ciutadella Charlemont, important fortalesa amb més de 400 anys d’història.

Existeix un sender ben senyalitzat que permet fer un recorregut circular per al Mont d’Haurs. S’inicia al punt de trobada de la Quai des Héros de la Résistance amb la rue André Bouzy, lloc on generalment es pot aparcar amb comoditat.

Torre Gregoire

 Riu Mosa

El sender, per la dreta, puja fins a la torre Grégoire. És un edifici del segle XI que ha estat restaurat diverses vegades. Antigament era una torre de guaita per controlar el pas pel riu. També ha estat utilitzada com a presó en diverses etapes històriques.

Al costat de la torre s’observen uns estrats de roca calcaria que fan ressaltar el relleu i tenen un cabussament (inclinació) d’uns 45 graus. Això mateix es veu a l’altre costat del Mosa, on aquests estrats suporten la fortalesa de Charlemont. L’erosió provocada pel riu Mosa ha tallat aquest relleu deixant-ne un tros a cada riba. Aquesta calcaria, que té una antiguitat al voltant dels 390 milions d’anys, correspon al període Devonià (Paleozoic) i més concretament a l’estatge Givetià. Aquest estatge, que agafa el nom de la ciutat propera, Givet, és la referència mundial per definir aquest període dels temps geològics

Retornant al camí principal cal anar a l’esquerra pel costat d’un camp. Aviat s’arriba a una mena de mirador sobre la ciutat de Givet

Seguint les senyalitzacions es penetra al bosc i es comencen a trobar indicis, molt amagats entre la vegetació, d’una important construcció. Es tracta del Camp Retranché du Mont d’Haurs, una fortificació per complementar la defensa de la ciutadella Charlemont i la ciutat de Givet, que al segle XVII era una de les places més importants de la frontera amb Flandes, en aquell moment ocupada pels espanyols.

Aquesta construcció va ser dissenyada per Sébastien Le Prestre de Vauban, arquitecte i enginyer militar que va aixecar nombroses places fortes a France.

Cal tenir cura per on es trepitja ja que la vegetació tapa zones en perill d’enderrocament. L’actual degradació del lloc és deguda, no només al pas del temps, si no també a la venda, al 1960 als Països Baixos, de carreus de pedra de les muralles per reforçar els seus dics de l’embat del mar

Ciutadella Charlemont

Després de repassar part de les muralles la ruta comença a perdre alçada ja camí de la vall

Mapa de l'itinerari

Temps de recorregut: Unes 2 hores

Alfred Montserrat Nebot ©

Les pedreres de pissarra de Haybes (Ardenes-França)

Aquesta ruta s’inicia a la població de Haybes, pètita ciutat de poc més de dos mil habitants pertanyent al departament de les Ardenes (França) i situada al costat del riu Mosa.

En aquest punt el riu dibuixa un gran meandre donant lloc al paratge conegut com la Punta de les Ardenes. Aquesta zona es coneguda per la seva industria manufacturera de les pissarres, ja explotades pels romans.

A Haybes s’hi comptabilitzen més de 50 pedreres, la majoria subterrànies, d’on s’extreien pissarres per la construcció. Totes es van tancar abans de 1953. Tot i això, avui dia encara són prou visibles als teulats, façanes, fites de demarcacions de terrenys, etc... fetes amb aquest material que té lleugers tons rosats o blavosos.

Des de l'entrada a la Maison des Randonnëes, punt d’informació turística i on es pot deixar el vehicle, s’inicia un camí que segueix el marge esquerra del torrent de Mohron.

Passat el molí Labotte cal travessar el pont que hi ha a la dreta i seguir la pista forestal que remunta el torrent

La primera pedrera de pissarres que es troba és la de Fond d’Oury, activa des de 1830 fins a 1860. A l’esquerra del camí encara es poden veure els amuntegaments de pissarres no aptes per la construcció.

Aquesta pedrera subterrània es pot visitar durant uns 30 metres. Després una reixa talla el pas. Un sensor detecta la presencia dels visitants i posa en marxa l’il·luminació que permet veure algunes de les característiques de la galeria

 

Es travessa el torrent de Mohron per un pont de pedra, es continua pujant pel camí i no es triga a arribar a una nova pedrera. Aquesta, més petita, esta inundada d’aigua i està formada per dos curtes galeries separades per pocs metres. De la més inferior en surt un regalim d’aigua rogenca, assenyalant la presencia de ferro

 

Es segueix remuntant el torrent fins que cal creuar-lo per un gual i es comença el camí de tornada pel marge oposat al de l’anada.

En arribar a una bifurcació cal anar a l’esquerra. La ruta passa pel bosc fins a trobar un sender que surt de nou per l’esquerra, travessa una carretera asfaltada i gira a la dreta en direcció al Point de Vue de la Platala, magnífic mirador sobre el meandre del riu Mosa i la ciutat de Fumay.

Un corriol torna a travessar la carretera i porta fins als voltants del molí Labotte. Només queda caminar fins al punt on s’ha deixat el vehicle

Mapa de l'itinerari (Font: IGN)

Temps aproximat: 2 hores i mitja

Alfred Montserrat Nebot ©