Passejada per Gallecs (Vallès Oriental)

 

L’espai rural de Gallecs es situa entre els municipis de Mollet del Vallès i Parets del Vallès (Vallès Oriental). Compta amb una extensió de 755 hectàrees essent un dels pocs espais naturals que queden a la comarca.

Tota aquesta zona va estar en perill d’urbanització quan l’any 1968, el Pla director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi va voler construir una ciutat per més de 100.000 habitants. Finalment, l’any 1981, i donada l’oposició popular es va desestimar el projecte.

Es tracta d’una àrea amb pocs desnivells i amb algunes clapes de bosc, però bàsicament son terres de cultiu on es situen algunes masies.

Cal aparcar a l’espai que hi ha prop de l’església de Santa Maria de Gallecs, abans de passar la tanca que impedeix el pas de vehicles als que no son veïns de la zona. Es comença a caminar en direcció nord-est creuant un petit bosc i fins arribar a la carretera que va de Palau-solità i Plegamans cap a Parets del Vallès

Torre de Malla. Al fons el Montseny

Sense creuar-la cal seguir-la pel corriol paral·lel en direcció a Parets del Vallès. Aviat, per la dreta, es troba un camí ample que s’ha de prendre i que passa, primer a prop de la Torre de Malla, a l’esquerra, i després per Can Cònsol, a la dreta, una masia depenent del Centre Penitenciari Quatre Camins enfocada a interns de tercer grau amb un baix nivell de qualificació professional i sense possibilitat d’accedir a un lloc de treball pel seus propis medis

 

Al proper desviament a la dreta travessa una zona de cultius i desemboca sobre una pista perpendicular. Per l’esquerra primer i la dreta després es continua en direcció oest, sempre entre camps de cultius. La ruta fa una mica de pujada fins arribar a una nova bifurcació de nou a la dreta que porta fins a la riera de Gallecs

Pont sobre la riera de Gallecs

Un cop creuada la riera s’arriba als aiguamolls de Can Salvi en mig d’un magnífic bosc de plataners. En aquests aiguamolls hi ha diverses tanques vegetals artificials amb petites finestres per tal de poder observar la fauna sense molestar-la

Aiguamolls de Can Salvi 

Una mica més endavant s’arriba a Santa Maria de Gallecs, església romànica citada ja el 904, amb planta de creu i absis rectangular. Al costat s’aixeca l’agrobotiga de l’Associació de Pagesos de Gallecs

Santa Maria de Gallecs

L’aparcament és a pocs metres

Itinerari

Durada aproximada: 2 hores 30 minuts

Alfred Montserrat-Nebot ©

Turó de Can Galvany (Vilanova del Vallès-Vallès Oriental)

 

 

Aquest curt itinerari que ens acosta fins al turó de Can Galvany, una petita elevació de 260 metres sobre el nivell del mar, s’inicia al Parc del Bosc de les Escoles, situat a l’est de la població de Vilanova del Vallès.

Després de creuar aquest bosc en lleugera pujada es desemboca en el carrer de Montserrat Roig i cal seguir l’asfalt fins que trobem un camí de terra que es dirigeix cap a la dreta. Continuant per aquest es passa un torrent al que segueix una pujada arribant a una amplia pista de terra. 

Primer a la dreta i després, a la primera bifurcació, a l’esquerra fins passar al costat d’un grup de cases on es troba un altre desviament. De nou per l’esquerra, en lleugera baixada primer i suau pujada després, s’arriba a l’entrada de la urbanització Ca l’Alegre. Poc abans d’arribar-hi, per la dreta s’intueix un pujador que porta a un camp on al costat contrari s’observa un corriol. Cal rodejar el camp per anar a buscar el camí que finalment permet assolir el turó de Can Galvany, coronat per un pal i una estelada

Montserrat des del turó de Can Galvany

Turó de Can Galvany

És de destacar que la part alta del pal que aguanta la bandera esta recobert de filferro amb punxes i una mena de petita plataforma per tal d’impedir ultratges a l’estelada

Arbres caiguts al mig del camí

Pel costat contrari al que s’arriba al turó surt un corriol que baixa fort fins al Mas de Sant Lleïr on, abans de tocar el camí cimentat, cal seguir un nou corriol que porta fins a un tram del camí per on s’ha passat a l’anada cap el turó de Can Galvany

Desfem part del camí d’anada i aviat s’arriba a límit nord de la urbanització Can Cebrià. Una mica més endavant, per l’esquerra s’inicia el corriol que penetra en el bosc del Capellans. Aquest rodeja l’esmentada urbanització i acaba a la bassa del Molinet, junt a la zona esportiva de Vilanova del Vallès. Des d’aquí cal retornar al punt on s’ha deixat el vehicle

Mapa de l’itinerari

Duració del recorregut: Una hora i mitja

Alfred Montserrat-Nebot ©

Puig de la Creu (Castellar del Vallès-Vallès Occidental)

 

El Puig de la Creu és una d’aquestes muntanyes que la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya ha inclòs dins del llistat de “100 cims”. Es tracta d’un turó de 668 metres d’altitud situat al límit entre els municipis de Castellar del Vallès i Sentmenat (Vallès Occidental). Al cim hi ha un castell i una església dels segles XVI i XVII. Tot el conjunt està considerat “Bé Cultural d’Interès Nacional” i segons la llegenda aquí és on va morir el drac de Sant Llorenç del Munt.

Pujada al Puig de la Creu

Hi ha diverses rutes per arribar al cim. La que es descriu aquí s’inicia a l’era d’en Petasques de Castellar del Vallès, a l’extrem nord-oest de la Ronda del Cosidor. Es comença a caminar sobre un pedregós corriol que aviat s’empina pel mig del bosc i desemboca en una ample pista cimentada. Cal seguir amunt. Aviat el ciment dona pas a la terra. 

Durant aquest tram del recorregut es passa junt a un curiós muntatge amb una original campana situat al costat dret del camí i a pocs metres d’una barraca de pedra seca restaurada pel Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès

Cim, amb la Mola de Sant Llorenç del Munt al fons

Puig de la Creu

Al cim, el conjunt arquitectònic es troba encerclat per una tanca de ferro (més informació).

La tornada la vam fer seguint la pista que arriba Castellar del Vallès a l’alçada del dipòsit que hi ha a la part alta del carrer del Sot d’en Goleres. Durant aquest recorregut es poden veure d’altres barraques de pedra restaurades.

Mapa de l’itinerari

Alfred Montserrat-Nebot ©