Fals, entitat de població que pertany al municipi de
Fonollosa (Bages), compta en el seu territori amb un interessant conjunt
defensiu del que es tenen noticies des del segle X. Es tracta d’un castell que
guardava un punt estratègic sobre el camí ral que unia Barcelona i Cardona. Actualment
només queden dues torres, una d’elles adossada a la rectoria de l’església de
Sant Vicenç. Aquesta, encara que inicialment és del segle XI, va ser reformada
al 1647 (segons consta en la inscripció de la façana) i reformada a finals del
segle XIX. Donat el seu mal estat de conservació actualment no s’utilitza per a
celebrar-hi oficis religiosos
Després aparcar al “berenador” de les Torres de Fals, on
s’arriba des de la carretera BV-3012, cal seguir les marques dels GR-3 tot
creuant una riera. Aviat es veu la casa de Cal Maçana, una gran masia del segle
XVI avui en dia bastant deteriorada. Cal passar pel davant de la porta
principal i seguir el GR fins a una bifurcació, on es deixar el GR, que va cap
a l’esquerra.
Per la dreta, es desemboca en una pista asfaltada - Camí
dels Plans – que hi ha que abandonar a les poques desenes de metres per anar
cap a la Torre. Aquesta és una masia aixecada al segle XVII al costat una torre
de guaita del segle XI
El conjunt de les Torres de Fals vist des de l'altra costat de la riera
Cal Maçana
Abans d’arribar a la Torre és creua el Pla de Cal
Massana on s’observen diverses barraques de pedra seca, testimoni de la
importància que tenia el cultiu de la vinya en aquesta zona fins que al 1894 va
desaparèixer per la fil·loxera
Instal·lació fotovoltaica prop de la Torre
La Torre
Cal passar pel mig de les instal·lacions de la Torre per
seguir en direcció sud, creuant el Pla dels Manresans. En sortir d’un camp de
cultiu, la ruta passar a convertir-se en un corriol que poc a poc es va
dirigint cap a l’oest. En un moment donat cal deixar-lo per agafar un nou
sender que surt a l’esquerra. Aleshores, i sense deixar la orientació cap al sud es
flanqueja el pla dels Maquis arribant a la Solella del Puig, ja a les envistes
de Rajadell
L'eix transversal
Balma del francès. L'erosió de les lutites ha soscavat l'estrat de gres superior formant un porxo que acabarà caient vessant avall. La part de l'estrat més allunyada d'aquest porxo, fracturat per una diàclasi, ja compta amb un grau d'inclinació cap a la vall
Caos de blocs a la Solella del Puig
Petits corriols que surten per la dreta del camí permeten
acostar-se al caire de la serra des d’on s’observa un bon exemple de caos de
blocs, tant a el vessant sobre el que es camina com el que es veu prop de la
població de Rajadell, a l’altra costat de la vall, concretament a la Solella de
Cal Miralles.
Durant tot l’itinerari s’ha avançat sobre una superfície
estructural. Al damunt d’aquesta s’assenten els camps de cultius que s’han anat
travessant. Aquestes superfícies es caracteritzen per ser estrats de roques més
resistents a l’erosió sota les que hi ha altres estrats més tous. En aquest
cas, són gresos, conglomerats i lutites.
Aquestes superfícies estructurals estan lleugerament
inclinades, tal com s’observa des de que es surt de les Torres de Fals fins que s’arriba a la Solella del Puig, punt
culminant del recorregut. Si cap al sud va perdent altitud amb suavitat, cap el
nord cau a plom sobre la vall que forma la riera de Rajadell, donant lloc al
que es coneix com relleu en “cuesta”. Aquí, l’efecte de l’erosió dels materials
infrajacents (lutites) ha soscavat la base dels gresos i aquest s’han anat
trencant seguint el diaclasat preexistent i desplaçant-se muntanya avall per
gravetat. Això provoca el retrocés de la cinglera i dona lloc als caos de blocs
que s’observen
Caos a la Solella de Cal Miralles
Cal seguir el camí pel que s’ha arribat fins aquí que va
vorejant la costa de la Solella del Puig. Aviat aquest gira cap al nord i es
creua un petit bosc. És la Costa de la Mallencosa.
Més endavant es torna a enllaçar amb la pista asfaltada del
Camí dels Plans, on cal anar a la dreta per girar a l’esquerra al cap d’uns pocs metres, passat un
petit bosc. Tot flanquejant un camp de cultiu es torna a penetrar al bosc fins
que la ruta desemboca en una amplia pista on es retroba el GR-3 que condueix al
punt de sortida passant de nou per Cal Maçana
Mapa de l'itinerari. Font ICGC
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada