Les cavitats volcàniques de Roiho (Rapa Nui-Xile)

 

L’illa de Rapa Nui es troba sobre la placa tectònica de Nazca i està formada per tres volcans que emergeixen del fons del mar com a part més elevada d’una serralada submarina formada per un plomall mantèl·lic. Tot fa pensar en un vulcanisme d’intraplaca, encara que fa uns anys es va proposar l’existència d’un rift incipient.

El tres volcans que formen l’illa son, Poike, Rano Kau i Terevaka, aquest últim representa el punt culminant de Rapa Niu amb 511 metres d’altitud. Segurament aquests edificis volcànics van emergir de l’aigua de manera independent i van anar col·lidint fins a formar un sol cos insular.

 Wikipedia

L’illa de Rapa Nui es troba a quasi 4000 quilòmetres de la costa de Xile, dins de l’Oceà Pacífic. Està considerada com el punt habitat més aïllat del món

 

 

Localitzant les cavitats sobre el camp de lava de Roiho

Jameo principal d'entrada a Ana Te Pahu 

La existència de cavitats volcàniques a l’illa de Rapa Nui (Pasqua) es coneguda des d’antic, no obstant, des del punt de vista espeleològic, les primeres exploracions d’aquests cal buscar-les a principis dels anys cinquanta del segle passat per espeleòleg europeus. A partir de mitjan dels noranta alguns treballs d’espeleòlegs catalans i espanyols han permet catalogar més de 200 cavitats per tota l’illa, destacant la zona de Roiho com la que ha estat més ben explorada

 

 

 

Les filtracions d'aigua de pluja poden arribar a inundar part de les galeries

La nostra estància, de sis dies a Rapa Nui, en va permetre visitar algunes d’aquestes cavitats, sempre sota l’atenta mirada d’un dels membres del Consell d’Ancians, que cada vegada que entràvem a una cavitat “parlava” amb els esperits demanant permís

 

  

Construcció antròpica per facilitar l'accés a la cova 

En un sentit ampli les cavitats volcàniques de Rapa Nui son morfològicament similars a les que hem visitat en d’altres indrets: Canàries, Açores, Madeira, Hawaii, costa oest del Estats Units, Viet Nam, Rwanda, Galápagos, però les que trobem en el camp volcànic de Roiho presenten certes singularitats donades les condicions especifiques de la historia de l’illa

Contruccions de tipus defensiu a l'entrada d'Ana Te Pahu

D’una banda, les creences espirituals dels habitants de Rapa Nui junt amb la utilització de les coves com a habitat i llocs amb especials connotacions de culte, així com la fortificació de certs punts de les galeries per protegir-se dels clans enemics, ha modificat en gran manera alguns passatges subterranis. Les accions antròpiques son visibles en diversos punts de les cavitats.

 Jameo d'entrada a Ana Eva-Ana Ohoka

D’altra banda l’antiguitat de la colada de Roiho, datada en uns 130.000 anys, ha donat lloc a la formació de nombrosos ensorraments del sostre de les galeries generant múltiples entrades (jameos) al mateix tub de lava. Tanmateix, aquest mecanisme també ha estat el culpable de l’obturació d’algunes galeries impossibilitant el seu seguiment sota terra. Aquestes, que un cop a l’exterior, es poden seguir a l’altre costat del taponament, han estat considerades com a tubs de lava independents ja que no s’ha assolit la seva connexió física. Tal és el cas de Ana Te Pahu i Ana Heva-Ahu Tapairi

 

Un altre aspecte interessant de la coves volcàniques de Rapa Nui és la presencia d’espeleotemes del tipus coral·loide de composició principalment silícia (opal-A associat a colònies microbianes). Aquest aspecte ha estat estudiat per diversos autors (Miller et al, 2014)

Per a més informació sobre les cavitats de l’illa de Rapa Nui podeu consultar aquí i sobre espeleotemes aquí 

Totes les fotografies corresponen als tubs de lava coneguts com Ana Te Pahu i Ana Eva-Ana Ohoka, amb un recorregut total de prop de 2 quilòmetres

Alfred Montserrat-Nebot ©