28 de març del 2018

Els conglomerats de las Lomas de la Virgen (Calasparra-Múrcia)

A pocs quilòmetres de Calasparra (Múrcia) es situa el Santuario de la Virgen de la Esperanza. Es tracta d’un entorn de gran devoció pels habitants de la zona. Com la majoria d’aquests llocs religiosos compta amb una llegenda. Un pastor va trobar una petita imatge de la mare de déu en una balma. El pes d’aquesta, tot i ser petita, va impedir el seu trasllat a l’església de la població. Això va fer entendre als creients que el que desitjava la imatge era quedar-se en aquest lloc. Els fidels van excavar la roca dels voltants creant una mena de cubicle on ara es venera al costat d’una altre imatge més gran de la mateixa mare de déu.






 El recobriment en pedra de tota l’obra de maçoneria l’hi confereix al conjunt un aspecte bastant “kitsch”

Al marge d’històries, llegendes i creences, per a nosaltres el principal interès del lloc radica en els materials on s’ha excavat el recinte.  Es tracta d’uns “paquets” de conglomerats del Pliocè dipositats sobre margues de Miocè superior coneguts com las Lomas de la Virgen. Aquests conglomerats formen un relleu relicte l’origen del qual hi ha que buscar-lo en antigues terrasses fluvials del riu Segura.
La retirada del mar durant el Miocè va permetre l’establiment d’una amplia xarxa hidrogràfica (Paleosegura). La transgressió marina va deixar una amplia conca on s’anaven acomodant els sediments arrossegats per aquests rius


Els edificis es troben excavats en el contacte de les margues amb els conglomerats. Aquests últims fan de sostre ja que les margues són més toves

Actualment els conglomerats tenen uns 50 metres de potencia i es troben en posició subhoritzontal presentant una certa discordança erosiva amb les margues infrajacents. S’observen dues seqüències que presentant còdols d’una gran diversitat de mides però sense una estructura clara el que fa sospitar corrents amb una important força tractiva.
Cap als 35-40 metres d’alçada (des del santuari), s’observa un nivell de materials més fins que podria representar una disminució de l’energia del sistema fluvial. Posteriorment, una nova etapa va continuar deixant conglomerats més grollers. La presencia de còdols imbricats en alguns punts denota que la corrent segurament circulava de oest a est, com ho fa en l’actualitat el riu Segura


Vista dels conglomerats de las Lomas de la Virgen sobre la vall del riu Segura.

La instal·lació del riu Segura actual ha erosionat aquests conglomerats deixant una sèrie de “lomas” destacades sobre el relleu circumdant

 Amplia vista sobre la vall amb els camps d'arròs regats amb aigües subterrànies
 
Segons F. Pérez, L.A. Pérez i M. Sánchez. Guia Geolodia 2013 Múrcia

Font: Igme. Full 890

Alfred Montserrat Nebot ©