20 de juny de 2014

De Llafranc a Tamariu (Baix Empordà). Geologia arran de mar



Per fer aquest itinerari es preferible començar a caminar des de l’aparcament del Far de Sant Sebastià, ja que l’accés des de Llafranc fins a aquest indret s’ha de fer seguint els carrers asfaltats de la zona urbanitzada de El Pinell.
Després de visitar el far cal anar cap al conjunt d’edificis on es situa l’hotel. Aquest, del segle XVIII, es troba just al costat d’una torre de guaita, una ermita i les restes del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda.


Aquest jaciment ibèric, descobert per Joan Badia Homs pels volts dels anys 60 del segle passat, consta de varies cases dels segles V al I aC i algunes sitges excavades en la roca. Es creu que l’activitat del lloc va acabar amb l’arribada dels romans a Llafranc.
Pel costat del jaciment passa el GR-92. Seguint en direcció nord i després d’una curta baixada, la ruta planeja i es fa més ampla. Només cal anar fent cas del indicadors per arribar a la cala Pedrosa



Un camí ombrívol que segueix el torrent de la Pedrosa, desemboca en la cala del mateix nom, on hi ha un petit bar-restaurant.
Aquesta petita cala, sense sorra, només amb pedres, és, un dels indrets més didàctics,  des del punt de vista geològic, de la Costa Brava. Un doble emplaçament de granitoides s’ha intruït en l’encaixant. En una primera fase, i aprofitant el diaclasat de les cornianes, es va encaixar el magma granodiorític. S’obre el flanc nord de la cala es pot observar com, posteriorment, tot el conjunt es va tornar a esquerdar permetent la intrusió de leucogranits.
Aquests esdeveniments van tenir lloc al Paleozoic, a l’interior de l’escorça terrestre, quan la distribució dels continents era molt diferent a l’actual i va acabar amb l’emplaçament de lampròfirs (dics subverticals de color verd fosc), ja finalitzada l’orogènesi herciniana. Posteriorment, l’erosió ha deixat al descobert tot el conjunt


Per la part septentrional de la cala s’inicia un corriol que puja amb força. Aviat s’arriba a un camí més ample que va seguint la costa fent lleugeres pujades i baixades. Després d’una suau pujada per una pista de terra es recomana anar a buscar la línia de costa



Avançant sobre les roques vora mar s’observen nous dics de lampròfir i d’aplita (vetes primes de materials més clars i de gra molt fi)


Passades les Puntes de la Musclera, la ruta torna a penetrar en el bosc, en direcció a la cala Gamarús i cala d’en Roig

Es deixa el bosc i es baixa cap a la casa coneguda com el Porxo d’en Borrell
L’itinerari continua, travessa el Rec de la Perica, i entra a Tamariu per la platja dels Lliris
El temps total de recorregut, només anada i amb tranquil·litat per observar el paisatge, és d’unes dues hores



 
Respecta al dics subverticals de lampròfir cal no confondre’ls amb els d’altres indrets de la Costa Brava i que es troben en disposició horitzontal (sill)
A la Punta des Mut (Aiguablava) es troba un bon exemple d’encreuament de lampròfirs. Els verticals són del Permià i els horitzontals del Cretaci. Des del punt de vista mineralògic els primers són de spessartita (calcoalcalins) i el segon de camptonita (alcalins). En aquest últim es pot veure com, tant el seu contacte superior com inferior, presenten una textura molt fina (afanítica) que va passant a més grollera (fanerítica) cap al centre del sill. Això indica que les vores es varen refredar més ràpidament al estar en contacte amb l’encaixant fred, limitant el creixement dels cristalls
Fotos: Alfred Montserrat Nebot  ©

1 comentari:

Unknown ha dit...

Tamariu és un indret preciós ple de camins amagats per explorar i caletes vora el mar... Molt bon artícle!!