Papua-Nova Guinea 1978

Avui fa 35 anys que un grup de vuit espeleòlegs catalans, pertanyents a cinc clubs diferents, vàrem marxar cap a Papua-Nova Guinea. L’objectiu era l’exploració de les cavitats desenvolupades en el curs mitja de la vall del riu Simbu. Els resultats d’aquesta campanya van ser publicats a la revista “Espeleòleg” nº 30, editada pel Centre Excursionista de Catalunya.

Ara, revisant diapositives d’aquella època, crec que pot ser interessant treure a la llum alguns aspectes de la manera de viure i de la cultura d’aquells homes i dones que ens van acollir i amb els que vàrem conviure set setmanes de l’estiu de 1978.

La idea d’anar a Papua-Nova Guinea va començar al 1976, quan va arribar a les nostres mans una monografia editada per espeleòlegs australians. La magnitud de les troballes espeleològiques superaven al que estàvem acostumats. La forma de treballar també. Al 1975, els australians havien estat 6 mesos sobre el terreny amb un equip, que s’havia anat rellevant, de quasi 100 persones.

Posats en contacte amb ells ens van oferir la possibilitat d’integrar-nos en el seu grup, ja que al 1978 tenien previst tornar a la mateixa zona, però les despeses econòmiques eren massa importants per poder-les assumir nosaltres. Entre altres, els australians preveien la utilització d’helicòpters per al transport de material i persones i per realitzar tasques de prospecció des de l’aire.

Finalment, ens vam decidir per dirigir-nos a la vall del riu Simbu i al Mount Kaijende, on també teníem noticies de l’existència d’uns relleus càrstics importants.

Un aspecte important a tenir en compte és que en aquella època no existia internet. Tot s’havia de fer per carta o telegrama quan era urgent.

Després de quasi dos anys de preparatius, una matinada del més de juliol aterrarem a l’aeroport de Port Moresby. L’equip estava format per:

Jordi Canivell Grifols  (SIRE-UEC)

Albert Tomas Torrelles (SIRE-UEC)

Salvador Pons Duran (SIRE-UEC)

Hansjoerg Peter Honegger  (EIE-PCB) (†)

Rafel Cirera Codina  (SCS-UES)

Francisco Chavarria Lameyre  (GES-CMB)

Josep Lluís Marin Galindo  (ERE-CEC)

Alfred Montserrat Nebot  (ERE-CEC)

Tres mesos abans una gran part del material va ser enviada per via marítima

Allà vàrem comptar amb la col·laboració d’alguns espeleòlegs locals. La majoria eren australians i anglesos que treballaven a PNG. Niel i Janet Ryan i Mike Bourke, a Mount Hagen (foto), Howard Beck, a Kundiawa, i Malcolm Pound a Port Moresby

Esperant un vol interior a l’aeroport de Mount Hagen

Un primer campament es va instal·lar a Dugpagl

Aquests van ser alguns dels nostres veins

Aquests també

Jordi Canivell, Francisco Chavarria, Albert Tomas i Rafel Cirera preparant l’equip de filmació

Algunes de les cavitats visitades estaven a varies hores de camí del campament el que obligava a passar les nits en improvisades cabanyes per protegir-nos de la pluja de cada dia. Els nostres acompanyants, per un estrany respecte als esperits dels morts,  preferien no adormir-se al bosc i passaven tota la nit cantant

Boca del Kege Mur, situat a 3.530 metres d’alçada. Aquest avenc te una vertical d’entrada de 168 metres

 

Els Kuman, nom que reben els habitants d’aquesta zona de la vall del riu Simbu, aprofiten qualsevol excusa per celebrar-ho. Aquestes fotos corresponen a un sing-sing (festa) celebrat a Pari

Un grup d’amics recullen diners per tal de que el nuvi (al centre de la imatge) pugui donar la dot al clan de la seva dona

En ocasions, les difícils comunicacions per terra, van obligar a utilitzar mitjans alternatius

 Porgera (Enga Province), enclau del segon campament

 Mount Kaijende

L'última nit a Dugpagl vàrem ser obsequiats amb un present poc habitual: la matança d'un senglar

Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©