De Palamós a la platja de Castell (Baix Empordà)

Continuant amb el nostre afany de visitar diversos trams dels camins de ronda de la Costa Brava, fa pocs dies vàrem realitzat l’itinerari que va des de Palamós fins a la platja de Castell. És tracta d’un recorregut curt que aprofita part del sender GR-92, especialment a l’anada, i un camí marcat per a bicicletes, de tornada per l’interior.

Durant tot el recorregut es camina sobre roques ígnies vinculades al gran batòlit que es va emplaçar en aquesta zona durant el paleozoic, a finals de l’orogènesi herciniana. Majoritàriament són roques plutòniques (granitoides)encara que també se’n observen de filonianes. La intrusió d’aquest batòlit va donar lloc a un ampli ventall de materials metamòrfics. Alguns topònims d’avui dia fan referencia al color, formes, textures, etc...d’aquestes roques.

 Cala Margarida

Com en molts indrets de la Costa Brava el punt d’inici és una zona molt antropitzada. A cala Margarida (Palamós) s’hi accedeix per un carrer que surt del costat de l’entrada del càmping Palamós. Unes escales condueixen fins a la sorra. Aquí, en el marge oest de la cala s’observa com la intrusió del granitoide ha metamorfitzat la roca encaixant

Contacte intrusiu entre els leucogranits (clars) i les cornianes (fosques)

Si ens venen ganes i el temps acompanya es pot fer un bany a la platja, tot i que és de còdols, però hi ha el perill de no continuar l’itinerari 

El camí segueix per entremig de les cases. Les marques del GR permeten apropar-se, sense problemes, fins al capdamunt del Cap Gros (71 m.) on una petita pineda aporta una mica d’ombra al recorregut. Abans d’arribar-hi val la pena treure el cap al petit mirador que dona sobre cala Margarida

L’agradable ruta segueix el perfil de la costa. Aviat es comença a veure la platja de la Fosca

Exemple d’erosió dels granitoides seguint el diaclasat

A la platja de la Fosca s’hi pot veure un tómbolo. Una roca de color fosc (que dona nom a l’indret) està unida a la platja per una barra de sorra (el tómbolo).  Aquesta roca, que en ocasions es pot transformar en illot, és una corniana, o sigui, una roca metamòrfica fruit de la intrusió dels granitoides.

Creuar per qualsevol platja de la Costa Brava amb un bon sol i l’anorac posat és tot un plaer i ens manté lluny el record de les aglomeracions estiuenques.

Remuntant, el camí de ronda passa a tocar del castell de Sant Esteve de Mar, datat del segle XIII. Fou enderrocat durant la Guerra dels remences i convertit en casa de pagès durant el segle XVII

Continuant el recorregut cap a cala s’Alguer, s’observen algunes petites platges de còdols

 Cala s'Alguer

Aquesta cala, declarada “Bé cultural d’interès nacional” és un tradicional veïnat de pescadors que durant els anys 70 del segle passat va ser motiu de forta pressió popular per tal d’evitar la seva urbanització

S’arriba a la platja de Castell. Aquí el GR-92 enfila cap a l’interior i no tornarà a tocar la costa fins a Calella de Palafrugell.

Al marge de la platja de la Fosca, fins ara s’ha estat caminat sobre penya-segats o per petites cales de pedruscall o sorra molt grollera acumulada com a fruit de la destrucció de les parets per l’embat de les ones, però a Castell, al igual que a la Fosca, l’entrant que fa la costa és més ampli. Si a més a més en aquesta zona s’hi aboca una riera amb un cert grau de sediments, és poden donar les condicions de platja s.s. amb totes les característiques d’aquest ambients: sorrals, dunes, aiguamolls, i en aquest cas amb la presencia d’un gart, o sigui, embassada que es fa al capdavall d’un torrent o una riera que entra a la mar, quan la sorra de la platja no deixa sortir l’aigua.

La riera de l’Aubí, que actualment desguassa a la platja de Castell, fins al 1924 ho feia al bell mig de Palamós. Les inundacions que provocava en èpoques de fortes pluges van motivar que es desviés cap al nord, cap a la platja de Castell, aprofitant el curs d’un torrent preexistent

S’acaba aquesta ruta al poblat ibèric que hi ha al costat est de la platja de Castell. Es tracta d’un assentament dels indigets que va tenir el seu màxim esplendor durant els segles IV i III aC

Mirant cap a l’est, cap a la Punta de ses Faixes Vermelles, s’observa, la Foradada, una cavitat d’erosió marina, i al fons de nou es veu el contacte entre dos tipus de granitoides: els leucogranits (color clar) i les granodiarites (color fosc)

 Punta de Ses Faixes Vermelles

Mapa del recorregut

Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©