31 de març del 2015

Les icnites de la Maçana (Camarasa-Noguera)



Havíem passat multitud de vegades per aquesta carretera i tot hi coneixen l’existència d’aquest jaciment paleontològic, mai ens havíem aturat. Unes vegades era tard, altres era de nit, altres...Finalment, fa poques setmanes, quasi al capvespre, vàrem decidir visitar-lo.   
En el punt quilomètric 55,200 de la C-13 es situa un important jaciment de petjades (icnites) de dinosaures. El lloc, encara que està senyalitzat, és poc visible des de la carretera si no es para atenció. Ocupa el sostre d’un estrat de calcari d’origen lacustre on es conserven unes 900 petjades d’uns 10 centímetres de profunditat i de morfologia subcircular. Des del punt de vista paleontològic l’indret està considerat de primer ordre donada la densitat d’empremtes que es troben en aquesta àrea relativament reduïda.

Aquestes calcaries pertanyen al Campanià (Cretaci superior) estatge en el que es va enregistrar un cicle transgressiu-regressiu que va afectar un braç marginal de la conca de l’Ebre

 A l'altre costat de la carretera hi ha espai per deixar els vehicles
Tot i que el jaciment de la Maçana, com se’l coneix, es troba molt bioturbat, es creu que les icnites pertanyen a sauròpodes. Aquest dinosaures van deambular per la zona, en aquell moment ocupada per aiguamolls, llacunes de poca profunditat o llit de rius, deixant les seves petjades en el sediment poc consolidat. Després aquest es va endurir i posteriorment l’erosió el va deixar al descobert

L’estratigrafia del jaciment de la Maçana el situa entre 70 i 65 milions d’anys, o sigui, que deurien ser dels últims dinosaures que poblaren la Terra abans de l’extinció d’aquest animals (límit K-T, o més actualitzat, límit K-Pg)


El jaciment d'icnites de la Maçana, ha estat inclòs a l' "Inventario de icnitas de la Península Ibèrica" (IPDI), el qual ha estat proposat per a la seva declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO

 Mapa geològic de situació
Fotos: Alfred Montserrat Nebot


1 comentari:

ilerdino ha dit...

El jaciment de dinoicnites de La Massana fou descobert per l'estudiós de Paleontologia de la Secció de Geo-Paleontologia de l'IEI ( Lleida), Antoni Lacasa i Ruiz, a finals del mes de Juliol, principis d'Agost de l'any 1993.