L’estany de Lers (també Lhers o Lherz) és un llac natural d’origen glaciar situat a 1.274 metres d’altitud a la cruïlla de les valls de Massat i Vic-de-Sôç (Occitania). Per sobre les seves aigües s’aixequen el Mont Béas, el Mont Ceint i el Pic de les Tres Senhors, de 2.199 m. És un espai declarat Parc Natural Regional i esta protegit per la xarxa europea Natura 2000.
Existeixen diversos recorregut que s’inicien en aquest llac. El que es descriu aquí es un itinerari perimetral, que porta el nom de “Recorregut de flora i fauna”, que esta ben senyalitzat i que també permet unes interessants observacions geològiques al voltant de la lherzolita, una roca ígnia, ultramàfica descrita per primera vegada als voltants d’aquest llac al 1787.
Diagrama de les roques ultramàfiques (Strekeisen)
La lherzolita forma part d’un grup de roques ultramàfiques anomenades peridotites. Son roques que es troben a la part superior del mantell terrestre. Formen part dels complexos ofiolítics, que marquen els límits entre plaques tectòniques. Quan aquestes xoquen es rebreguen i aquests materials, restes d’antics fons oceànics, poden aflorar en superfície
El recorregut s’inicia al costat del restaurant que hi ha al costat de la carretera D8F poc abans d’arribar al llac. Aquí hi ha un ampli aparcament així com un panell explicatiu de la zona i de l’itinerari, tot ell senyalitzat amb el perfil d’una rata mesquera (ratolí trompeta), una mena de talp subaquàtic. Aquest és l’únic representant del seu gènere essent endèmic del Pirineu (Galemys pyrenaicus)
Es comença a caminar des de la part del darrera del restaurant per un camí que baixa cap al llac, el flanqueja i arriba de nou a la carretera en un punt on una estructura de fusta permet acostar-se a l’aigua. Generalment en aquesta zona si poden veure ànecs
Una mica més endavant cal deixar la carretera i començar a pujar, cap a l’esquerra, per un corriol ben marcat que passa prop d’una torbera i arriba a un pla. Durant aquest recorregut es poden veure algunes bones vistes del llac des de l’alçada
Cavitat vertical oberta en el contacte entre roques ignies i sedimentaries
A l'esquerra roques ignies. A la dreta roques sedimentaries
Més amunt s’accedeix a un petit coll. A partir d’aquests punt es troba el contacte dels materials ignis amb calcaries i dolomies mesozoiques. Just en aquest contacte s’han desenvolupat algunes cavitats verticals.
S’arriba al pla de Bispou. Una depressió per on deambulen nombrosos cavalls. Cap al fons d’aquesta, per l’esquerra, continua el camí que puja fins al Pas de Bispou
Pas de Bispou
A partir d’aquí el itinerari planeja una mica i comença a baixar lleugerament per dins del bosc fins que es surt a una clariana on trobem el camí de retorn. Aquest va paral·lel a un torrent. Més endavant desemboca a la carretera que porta al restaurant on s’ha començat la caminada
Estany de Lers
Mapa de l'itinerari (base Google Maps)
Recorregut: 7 quilòmetres
Desnivell: 380 m
Temps aproximat: 3 hores
Alfred Montserrat-Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada