Per fer aquest itinerari es preferible començar a caminar
des de l’aparcament del Far de Sant Sebastià, ja que l’accés des de Llafranc
fins a aquest indret s’ha de fer seguint els carrers asfaltats de la zona
urbanitzada de El Pinell.
Després de visitar el far cal anar cap al conjunt d’edificis
on es situa l’hotel. Aquest, del segle XVIII, es troba just al costat d’una
torre de guaita, una ermita i les restes del poblat ibèric de Sant Sebastià de
la Guarda.
Aquest jaciment ibèric, descobert per Joan Badia Homs pels
volts dels anys 60 del segle passat, consta de varies cases dels segles V al I
aC i algunes sitges excavades en la roca. Es creu que l’activitat del lloc va
acabar amb l’arribada dels romans a Llafranc.
Pel costat del jaciment passa el GR-92. Seguint en
direcció nord i després d’una curta baixada, la ruta planeja i es fa més ampla.
Només cal anar fent cas del indicadors per arribar a la cala Pedrosa
Aquesta petita cala, sense sorra, només amb pedres, és, un
dels indrets més didàctics, des del punt
de vista geològic, de la Costa Brava. Un doble emplaçament de granitoides s’ha
intruït en l’encaixant. En una primera fase, i aprofitant el diaclasat de les
cornianes, es va encaixar el magma granodiorític. S’obre el flanc nord de la
cala es pot observar com, posteriorment, tot el conjunt es va tornar a
esquerdar permetent la intrusió de leucogranits.
Aquests esdeveniments van tenir lloc al Paleozoic, a
l’interior de l’escorça terrestre, quan la distribució dels continents era molt
diferent a l’actual i va acabar amb l’emplaçament de lampròfirs (dics subverticals
de color verd fosc), ja finalitzada l’orogènesi herciniana. Posteriorment,
l’erosió ha deixat al descobert tot el conjunt
Per la part septentrional de la cala s’inicia un corriol que
puja amb força. Aviat s’arriba a un camí més ample que va seguint la costa fent
lleugeres pujades i baixades. Després d’una suau pujada per una pista de terra
es recomana anar a buscar la línia de costa
Avançant sobre les roques vora mar s’observen nous dics de
lampròfir i d’aplita (vetes primes de materials més clars i de gra molt fi)
Passades les Puntes de la Musclera, la ruta torna a penetrar
en el bosc, en direcció a la cala Gamarús i cala d’en Roig
Es deixa el bosc i es baixa cap a la casa coneguda com el
Porxo d’en Borrell
L’itinerari continua, travessa el Rec de la Perica, i entra
a Tamariu per la platja dels Lliris
El temps total de recorregut, només anada i amb
tranquil·litat per observar el paisatge, és d’unes dues hores
Respecta al dics subverticals de lampròfir cal no
confondre’ls amb els d’altres indrets de la Costa Brava i que es troben en
disposició horitzontal (sill)
A la Punta des Mut (Aiguablava) es troba un bon
exemple d’encreuament de lampròfirs. Els verticals són del Permià i els horitzontals
del Cretaci. Des del punt de vista mineralògic els primers són de spessartita
(calcoalcalins) i el segon de camptonita (alcalins). En aquest últim es pot
veure com, tant el seu contacte superior com inferior, presenten una textura molt
fina (afanítica) que va passant a més grollera (fanerítica) cap al centre del
sill. Això indica que les vores es varen refredar més ràpidament al estar en
contacte amb l’encaixant fred, limitant el creixement dels cristalls
Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©
1 comentari:
Tamariu és un indret preciós ple de camins amagats per explorar i caletes vora el mar... Molt bon artícle!!
Publica un comentari a l'entrada